1. |
Astracan, pastoreta
04:16
|
|
||
Pècores gràvides miren, senzilles,
la pastoreta que els lleva la vida.
Tètrica pràctica: extirpa i esquila
pèl sense bel, crim silent feticida.
Astracan, pastoreta, astracan!
Oblidar?
Ja ho procura i té cura
cada any d’un nou ramat.
Prò el marrà
li les munta i fecunda
per tornar a començar:
Pècores gràvides miren, senzilles,
la pastoreta que els lleva la vida.
Tètrica pràctica: extirpa i esquila
pèl sense bel, crim silent feticida.
Astracan, pastoreta, astracan!
És un tresor la pell a tires,
els rínxols de cabrides
innocents i angelicals,
dessagnats animals
fruit d’un infantament tèrbol,
i la llefiscor del sèrum
en l’ensangonada mà...
S’és pastora per matar?
Hi ha qui es creu llop
i hi ha qui no se’n creu.
Sap aïllar,
quan tritura freixura,
l’atenció del seu cap.
Prò és en va,
la tortura satura
la il·lusió de bondat.
Rècules tràgiques tenen per guia
lleis d’una empresa que els ajusticia.
Dèspotes tàctiques on s’humilia,
la pastoreta, cansada i ja tipa.
Ètica hemàtica sacsa i agita
fel del cruel que fretura evasives.
Èmula d’àliga envola la brida,
sent com el vent l’allibera...
I fuig enllà pels prats i les muntanyes,
deixa la llar, les cabres sense entranyes,
l’esbudellat record que l’esgarrifa
(una culpa tan pesant!)
i deixa enrere el gest mortífer
de la tosa d’astracan.
|
||||
2. |
La somnàmbula
03:45
|
|
||
L’alçava del llit el neguit de tronera
d’un somni desemperesit.
S’ornava els cabells
sobre ocells
(primavera!)
i el cor li somriu,
fetillera.
Somnàmbula es diu.
“Eo,
pugeu al meu balcó
a la conquesta
de festa!”
-ens fa el pregó
en estèreo.
“Eo,
pugeu al meu balcó!”
Al replà i a l’escala
hi ha furtiva processó.
Llençols que s’envolen, camisoles amples,
portetes obertes del niu;
i que entri, burlesc,
l’aire fresc
a la cambra,
que el cos es desviu
d’una samba.
Somnàmbula es diu.
“Eo,
pugeu al meu balcó
a la conquesta
de festa!”
-ens fa el pregó
en estèreo.
“Eo,
pugeu al meu balcó!”
Al replà i a l’escala
hi ha furtiva processó.
Les nits d’estiu,
una festa en finestra s’aroma.
Ens convida prò no se n’adona
I entrem tots al seu món, al
seu ball que motiva,
i el seu cos ressona,
i el seu llavi crida,
dansant s’acarona,
esvelta i altiva,
més musa que dona,
més bona, més viva.
A recer del seu desfici
ens conforta el sodalici,
desfilant feliç festeig i afable foc.
No és supèrbia ni caprici,
és l’amor: el seu ofici
de somnàmbula ens eixampla a tots el cor.
A mida que ens venç un intens soporífer
s’aquieta l’esplet intensiu,
i l’abaltiment
del prudent
s’hi revifa
i el peu vol caliu
de catifa.
I just a trenc d’alba es fa balba la pira,
s’apaga i s’amaga el motiu,
deixant nostra fada
acotxada en
la gira,
bellesa que viu
adormida.
Somnàmbula es diu.
“Eo,
pugeu al meu balcó
a la conquesta
de festa!”
-ens fa el pregó
en estèreo.
“Eo,
pugeu al meu balcó!”
Al rebedor i la sala
hi ha furtiva processó.
|
||||
3. |
Aranyassa
05:31
|
|
||
1.
Aranyassa, tu ets qui apunta
que hi ha un forat a la paret
i m’hi endinses, amb les fugues
en les que ja ni em reconec,
però traspasso, i travesso
fins a l’altre cap: l’ocult.
Per allà, just quan hi fresso
el primer cop d’ull adult
m’atemoreix un gran canvi
de perspectiva, menys dandi
i molt més de queixalera:
Un raig directe!
No sé anar sens peus de plom
la zona ingràvida,
l’àvida bella i l’erecte d’aplom...
Em descordaré les sabates
i, au: a vola que sura!
I és clar que el martiri fa calda al cervell,
per tant lo deliri refresca
tan net que en son vol
son fretura de bresca
i atzembla de voga estornell
d’un vague vaixell
mar endins ma deriva
petant dolor d’ona la quilla
dona adula en grumet s’emmanilla
pal major
lo trinquet
la pilota
dins verdors xupla agret
cantiret que aigua oscil·la
clapota
a mercè de l’aiguadera
com la nou que al pou caçà.
Closca balla,
Closca balla,
Closca balla,
Un balderejant derelicte arenà,
embarrancà!
2.
Per suposat, llacunes:
* * *
de vers migrat que, a estultes, m’amanyaga
saber-lo inflat d’infarts d’infants que creixen.
És pur ressò fingit que calco amb penes
i treballs llargs,
d’estones que emancipen
versos perduts, mentals, que s’anticipen
a claudicar al paper i a la llibreta.
Per inflar el món, com veles, m’estosseguen,
i a cop i esquitx m’avança la goleta
endins d’un forat negre
que amb lluïssor crepita
com un esqueix d’udol:
Uuuuuuuuhhhh!!
Amb sos fardells inics me la breguen
uns dimoniets del temps –la merda seca-,
però en garjoles d’ànima ve el sol
a recordar, amniòtic, que al bressol,
generats espontanis, fórem verges.
Tantost comprès l’indult: a saltar roques!
I a petxinar amb sequaços invisibles!
I a buscar els mots que antany foren risibles!
I tot a fou, fos, foren, fui…
Fuita de gas!
Em satisfà l’intoxicar-m’hi rels tanoques,
imberbitats i veritats de sàvies lloques;
el buscar cucs entre els malucs d’algunes soques
i l’enfilar-me a tocar el cim d’algun fanal, sagaç.
Per no conèixer ja em perdia en liberal,
i creia al fons d’erudicions una ironia
més fina i àgil, més senyora, més letal.
I feia córrer entre la sorra del sorral,
entre la colla del jornal de l’ambrosia,
una patent d’acolliment amb melodia,
que sonava així:
Que fresca que està la pedra!
Aquí no hi seia ningú!
3.
Sobre el cap rondaven mosques
que en suors de bicicleta
volien sucar (só càntir!)
Vaig tancar els ulls i, a les fosques,
regalava una goteta
per les temples, bellugant-hi
algun múscul, com un tic.
Rossolava amb parsimònia...
I jo jeia, quasi mòmia,
com un esperit antic.
La gota pessigolleja
però jo romanc clavat,
faust en la meva faustesa,
damunt de l’herba gitat.
L’esforç ociós del pedal
serpentinejà paisatges
per l’amplor de la nineta.
Cloure els ulls com a final
i endurar el recull d’imatges
amb visions de fer l’aleta,
de sentir-se el cos atleta
i alçurar-se del mortal
esperant que es faci vespre.
Plàcid, flegmàtic, campal...
Espatarrat a la gespa!
|
||||
4. |
L'aventura del nòmada
01:44
|
|
||
És l’aventura del nòmada,
que a tot arreu està còmode,
que a tot arreu és ca seva,
que mai no es dóna treva
i va errant, i va corrent,
però sempre està content
i cada dia es lleva
en un lloc diferent.
|
||||
5. |
Lolita
02:57
|
|
||
Son pare la veia petita
en un cos de dinamita
d’una adolescent angèlica
que per dessota és l’hèlix als
motors d’uns quants amics.
Però ell no podia entendre el créixer,
si mateixa (o no mateixa)
ella era la princeseta del corral.
No podia ser la dona guapa i llesta,
la ballesta que es dispara
i no la pares
ni demà passat.
La innocència i la bondat
eren furs de confiança.
Si ell posava una balança,
ella no pesava un cap
d’agulla,
era gràcil i flotava,
succionava el cel en ella
per l’orifici de carculla
i deixava ben muts (mordassa!)
els egregis de bellesa,
els que veuen la puresa
en un ésser terrenal
i se’n fan un ideal,
que als museus en diuen peça
de museu.
Perpetreu
un atac al rol de pura,
traieu panys de l’armadura
(el cinturó de castedat)
i amoïneu-la amb propietat.
Ella segur que hi disfruta,
la conec
i no n’hi ha de més puta.
Ai, Lolita:
Venus i Afrodita!
Ai, Lolita,
què en faràs de mi?
|
||||
6. |
Calipso facto
03:43
|
|
||
Ulisses, torna ipso facto!
Set anys t’he donat delit
i una vida encantadora,
servint-te a taula i al llit,
fent de puta i de minyona.
Sé trucs perquè no et facis vell
i et conservis sempre jove.
Queda’t i oblida el rampell!
Fica’t dintre de la cova!
Deixa el món que evoques, sembles un forassenyat!
Posa els peus a terra i vejam si hi toques:
el que plores és perdut, passat,
no ho trobaràs al defora.
En l’exuberància de plaers i voluptat,
com pot ser que tu refrenis l’ànsia,
traspuntant nostàlgia i soledat?
Què hi tens al lluny, en la distància?
Si res del que dic no et convenç
ni et fa oblidar allò que enyores,
t’ajudaré al nou començ.
(Fins aquí t’he de socórrer!!)
Tant si pots trobar un final
com si acabes sempre sol:
No prenguis mal!
Cuida’t molt!
No prenguis mal
i alça el vol!
No prenguis mal,
pren alcohol!
|
||||
7. |
Onze d'agost
04:28
|
|
||
S’alçaven tard i esmorzaven tot seguit
per córrer a veure els amics, la plaça,
els topants i els tocoms,
l’àvid descobrir i posar nom
al secret d’entorn,
als detalls del món.
Bastint cabanes al bosc tot el matí,
fent com si tot fos jardí de casa,
agranaven el mont
i condicionaven l’aspror
d’aquell seu racó:
civilització.
Llavors dinaven narrant fets i fatics,
mitificant l’esperit, la traça,
dels companys:
que si aquest és divertit,
que si l’altre és animat,
i així elogiant tot l’equip,
que repetia aplec
canviant de tàctica:
la tarda era un replec
voltant la taula per
timbes, trampes,
dibuixar, fullejar,
ronsejar, cortejar,
passejar, maduixar...
Devorant el pas del temps,
brètols innocents,
homes sense barba...
I a l’horabaixa jugaven un partit,
provant l’entesa i polint la passa,
festejant cada gol
com una proesa d’heroi
i a la fi, suats,
més ben preparats,
en quietud sopaven.
Cos lax,
son i abandó...
Queda només el vigor per
fer de la nit una porta als arcans!
Dorm dintre el bosc
l’ombra espectral
entre el que és fosc
i el que és normal.
L’ànima que assimiles
l’il·luminen els astres
Sàpigues que camines
flanquejat per nosaltres.
|
||||
8. |
Subterrània
03:25
|
|
||
Fondo, Fabra i Puig, Pàdua, Sant Martí
Selva de Mar, Horta, Gornal, Joanic
Molí Nou – Ciutat Cooperativa
Florida, Ciutadella – Vila Olímpica
Les Corts, Marina, Sagrada Família
Can Serra, Bon Pastor, Vilapicina
Drassanes, Badalona – Pompeu Fabra
Magòria – La Campana, Gorg, Vallcarca
El Coll – La Teixonera, Santa Eulàlia
Maria Cristina, Pubilla Cases
Avinguda Carrilet, Rocafort
Avinguda Tibidabo, Sant Roc
Paral·lel, Penitents, Passeig de Gràcia
Poble Sec, Sant Josep, Entença, Navas
Plaça Molina, Onze de Setembre
Palau Reial, Can Vidalet, Canyelles,
Poblenou, Artigues – Sant Adrià
Barceloneta, Ildefons Cerdà
Rambla Just Oliveras, Camp de l’Arpa
Guinardó – Hospital de Sant Pau, Gavarra
Zona Universitària, Catalunya,
Arc de Triomf , Maragall, Via Júlia
Torre Baró – Vallbona, Bac de Roda
Roquetes, Singuerlín, La Bonanova
Can Boixeres, La Sagrera, Verneda
Sant Gervasi, Les Tres Torres, Almeda
Fontana, Besòs Mar, Sant Ildefons
Lesseps, Europa Fira, Vall del Bronx
Torrassa, Glòries, Cornellà – Riera
La Pau, Plaça de Sants, Trinitat Vella
Virrei Amat, Besòs, Casa de l’Aigua
Alfons Desè, Jaume Primer, Valldaura
Cornellà Centre, Sant Pau – Dos de Maig
Hospital Clínic, Universitat
Can Peixauet, Espanya, Tetuan
Mercat Nou, Muntaner, Sant Boi, Encants
Provença, Sant Antoni, Tarragona
Sants Estació, Badal, Urquinaona
Girona, Llucmajor, Liceu, Llacuna
Llefià, Trinitat Nova, Pep Ventura
Santa Coloma, Can Cuiàs, Mundet
Reina Elisenda, Can Zam, El Putxet
Urgell, Congrés, Hostafrancs, El Carmel
Baró de Viver, Gràcia, Sant Andreu
Plaça del Centre, Collblanc, Verdaguer
Montbau, Torras i Bages, Bogatell
Clot, El Maresme – Fòrum, Diagonal
Bellvitge, La Salut, Monumental
|
||||
9. |
|
|||
L’amor és un peix
fent bombolles al bassal.
L’amor, tanmateix,
pot ser un goig o pot ser un pal.
Si tens ganxo t’escau, de retruc,
ser clavat en un ham com un cuc,
i si et fies de la loteria
fot-li mà a la piscifactoria.
L’amor és un peix
riu amunt i riu avall.
L’amor, tanmateix,
és coixí i és cop de mall.
Si m’estimes, no puc fer-hi res,
si m’odies, això no em fa el pes.
Nena, anem junts a la Boqueria
i fem l’amor dins la peixateria!
L’amor és un peix!
L’amor és un peix
que cueja i perd el cap.
L’amor, tanmateix,
ve en safata i congelat.
Si em demanes que te’l deixi net,
amb les sobres pots fer-te un suquet.
I és que veig que enterrar la sardina
s’utilitza per treure’s l’espina.
L’amor és un peix
que si et pesca et deixa fresc.
L’amor, tanmateix,
pot ser un rotllo japonès.
La cigala ja es posa al turbot
i embolica, que fa papillot.
Ai, donzella, sens tu no podria
viure la vida amb tanta alegria!
L’amor és un peix!
|
If you like Els Nens Eutròfics, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp