/

lyrics

1.
Aranyassa, tu ets qui apunta
que hi ha un forat a la paret
i m’hi endinses, amb les fugues
en les que ja ni em reconec,
però traspasso, i travesso
fins a l’altre cap: l’ocult.
Per allà, just quan hi fresso
el primer cop d’ull adult
m’atemoreix un gran canvi
de perspectiva, menys dandi
i molt més de queixalera:
Un raig directe!

No sé anar sens peus de plom
la zona ingràvida,
l’àvida bella i l’erecte d’aplom...
Em descordaré les sabates
i, au: a vola que sura!
I és clar que el martiri fa calda al cervell,
per tant lo deliri refresca
tan net que en son vol
son fretura de bresca
i atzembla de voga estornell
d’un vague vaixell
mar endins ma deriva
petant dolor d’ona la quilla
dona adula en grumet s’emmanilla
pal major
lo trinquet
la pilota
dins verdors xupla agret
cantiret que aigua oscil·la
clapota
a mercè de l’aiguadera
com la nou que al pou caçà.

Closca balla,
Closca balla,
Closca balla,

Un balderejant derelicte arenà,
embarrancà!

2.
Per suposat, llacunes:
* * *
de vers migrat que, a estultes, m’amanyaga
saber-lo inflat d’infarts d’infants que creixen.
És pur ressò fingit que calco amb penes
i treballs llargs,
d’estones que emancipen
versos perduts, mentals, que s’anticipen
a claudicar al paper i a la llibreta.
Per inflar el món, com veles, m’estosseguen,
i a cop i esquitx m’avança la goleta
endins d’un forat negre
que amb lluïssor crepita
com un esqueix d’udol:
Uuuuuuuuhhhh!!

Amb sos fardells inics me la breguen
uns dimoniets del temps –la merda seca-,
però en garjoles d’ànima ve el sol
a recordar, amniòtic, que al bressol,
generats espontanis, fórem verges.
Tantost comprès l’indult: a saltar roques!
I a petxinar amb sequaços invisibles!
I a buscar els mots que antany foren risibles!

I tot a fou, fos, foren, fui…
Fuita de gas!

Em satisfà l’intoxicar-m’hi rels tanoques,
imberbitats i veritats de sàvies lloques;
el buscar cucs entre els malucs d’algunes soques
i l’enfilar-me a tocar el cim d’algun fanal, sagaç.
Per no conèixer ja em perdia en liberal,
i creia al fons d’erudicions una ironia
més fina i àgil, més senyora, més letal.
I feia córrer entre la sorra del sorral,
entre la colla del jornal de l’ambrosia,
una patent d’acolliment amb melodia,
que sonava així:

Que fresca que està la pedra!
Aquí no hi seia ningú!

3.
Sobre el cap rondaven mosques
que en suors de bicicleta
volien sucar (só càntir!)
Vaig tancar els ulls i, a les fosques,
regalava una goteta
per les temples, bellugant-hi
algun múscul, com un tic.
Rossolava amb parsimònia...
I jo jeia, quasi mòmia,
com un esperit antic.

La gota pessigolleja
però jo romanc clavat,
faust en la meva faustesa,
damunt de l’herba gitat.
L’esforç ociós del pedal
serpentinejà paisatges
per l’amplor de la nineta.
Cloure els ulls com a final
i endurar el recull d’imatges
amb visions de fer l’aleta,
de sentir-se el cos atleta
i alçurar-se del mortal
esperant que es faci vespre.
Plàcid, flegmàtic, campal...
Espatarrat a la gespa!

credits

from En helicòpter, released May 26, 2013
Lletra de Josep Pedrals
Música d'Els Nens Eutròfics

tags

license

all rights reserved

about

Els Nens Eutròfics Barcelona, Spain

contact / help

Contact Els Nens Eutròfics