lyrics
Pècores gràvides miren, senzilles,
la pastoreta que els lleva la vida.
Tètrica pràctica: extirpa i esquila
pèl sense bel, crim silent feticida.
Astracan, pastoreta, astracan!
Oblidar?
Ja ho procura i té cura
cada any d’un nou ramat.
Prò el marrà
li les munta i fecunda
per tornar a començar:
Pècores gràvides miren, senzilles,
la pastoreta que els lleva la vida.
Tètrica pràctica: extirpa i esquila
pèl sense bel, crim silent feticida.
Astracan, pastoreta, astracan!
És un tresor la pell a tires,
els rínxols de cabrides
innocents i angelicals,
dessagnats animals
fruit d’un infantament tèrbol,
i la llefiscor del sèrum
en l’ensangonada mà...
S’és pastora per matar?
Hi ha qui es creu llop
i hi ha qui no se’n creu.
Sap aïllar,
quan tritura freixura,
l’atenció del seu cap.
Prò és en va,
la tortura satura
la il·lusió de bondat.
Rècules tràgiques tenen per guia
lleis d’una empresa que els ajusticia.
Dèspotes tàctiques on s’humilia,
la pastoreta, cansada i ja tipa.
Ètica hemàtica sacsa i agita
fel del cruel que fretura evasives.
Èmula d’àliga envola la brida,
sent com el vent l’allibera...
I fuig enllà pels prats i les muntanyes,
deixa la llar, les cabres sense entranyes,
l’esbudellat record que l’esgarrifa
(una culpa tan pesant!)
i deixa enrere el gest mortífer
de la tosa d’astracan.
credits
license
all rights reserved