We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

En helic​ò​pter

by Els Nens Eutròfics

/
1.
Pècores gràvides miren, senzilles, la pastoreta que els lleva la vida. Tètrica pràctica: extirpa i esquila pèl sense bel, crim silent feticida. Astracan, pastoreta, astracan! Oblidar? Ja ho procura i té cura cada any d’un nou ramat. Prò el marrà li les munta i fecunda per tornar a començar: Pècores gràvides miren, senzilles, la pastoreta que els lleva la vida. Tètrica pràctica: extirpa i esquila pèl sense bel, crim silent feticida. Astracan, pastoreta, astracan! És un tresor la pell a tires, els rínxols de cabrides innocents i angelicals, dessagnats animals fruit d’un infantament tèrbol, i la llefiscor del sèrum en l’ensangonada mà... S’és pastora per matar? Hi ha qui es creu llop i hi ha qui no se’n creu. Sap aïllar, quan tritura freixura, l’atenció del seu cap. Prò és en va, la tortura satura la il·lusió de bondat. Rècules tràgiques tenen per guia lleis d’una empresa que els ajusticia. Dèspotes tàctiques on s’humilia, la pastoreta, cansada i ja tipa. Ètica hemàtica sacsa i agita fel del cruel que fretura evasives. Èmula d’àliga envola la brida, sent com el vent l’allibera... I fuig enllà pels prats i les muntanyes, deixa la llar, les cabres sense entranyes, l’esbudellat record que l’esgarrifa (una culpa tan pesant!) i deixa enrere el gest mortífer de la tosa d’astracan.
2.
L’alçava del llit el neguit de tronera d’un somni desemperesit. S’ornava els cabells sobre ocells (primavera!) i el cor li somriu, fetillera. Somnàmbula es diu. “Eo, pugeu al meu balcó a la conquesta de festa!” -ens fa el pregó en estèreo. “Eo, pugeu al meu balcó!” Al replà i a l’escala hi ha furtiva processó. Llençols que s’envolen, camisoles amples, portetes obertes del niu; i que entri, burlesc, l’aire fresc a la cambra, que el cos es desviu d’una samba. Somnàmbula es diu. “Eo, pugeu al meu balcó a la conquesta de festa!” -ens fa el pregó en estèreo. “Eo, pugeu al meu balcó!” Al replà i a l’escala hi ha furtiva processó. Les nits d’estiu, una festa en finestra s’aroma. Ens convida prò no se n’adona I entrem tots al seu món, al seu ball que motiva, i el seu cos ressona, i el seu llavi crida, dansant s’acarona, esvelta i altiva, més musa que dona, més bona, més viva. A recer del seu desfici ens conforta el sodalici, desfilant feliç festeig i afable foc. No és supèrbia ni caprici, és l’amor: el seu ofici de somnàmbula ens eixampla a tots el cor. A mida que ens venç un intens soporífer s’aquieta l’esplet intensiu, i l’abaltiment del prudent s’hi revifa i el peu vol caliu de catifa. I just a trenc d’alba es fa balba la pira, s’apaga i s’amaga el motiu, deixant nostra fada acotxada en la gira, bellesa que viu adormida. Somnàmbula es diu. “Eo, pugeu al meu balcó a la conquesta de festa!” -ens fa el pregó en estèreo. “Eo, pugeu al meu balcó!” Al rebedor i la sala hi ha furtiva processó.
3.
Aranyassa 05:31
1. Aranyassa, tu ets qui apunta que hi ha un forat a la paret i m’hi endinses, amb les fugues en les que ja ni em reconec, però traspasso, i travesso fins a l’altre cap: l’ocult. Per allà, just quan hi fresso el primer cop d’ull adult m’atemoreix un gran canvi de perspectiva, menys dandi i molt més de queixalera: Un raig directe! No sé anar sens peus de plom la zona ingràvida, l’àvida bella i l’erecte d’aplom... Em descordaré les sabates i, au: a vola que sura! I és clar que el martiri fa calda al cervell, per tant lo deliri refresca tan net que en son vol son fretura de bresca i atzembla de voga estornell d’un vague vaixell mar endins ma deriva petant dolor d’ona la quilla dona adula en grumet s’emmanilla pal major lo trinquet la pilota dins verdors xupla agret cantiret que aigua oscil·la clapota a mercè de l’aiguadera com la nou que al pou caçà. Closca balla, Closca balla, Closca balla, Un balderejant derelicte arenà, embarrancà! 2. Per suposat, llacunes: * * * de vers migrat que, a estultes, m’amanyaga saber-lo inflat d’infarts d’infants que creixen. És pur ressò fingit que calco amb penes i treballs llargs, d’estones que emancipen versos perduts, mentals, que s’anticipen a claudicar al paper i a la llibreta. Per inflar el món, com veles, m’estosseguen, i a cop i esquitx m’avança la goleta endins d’un forat negre que amb lluïssor crepita com un esqueix d’udol: Uuuuuuuuhhhh!! Amb sos fardells inics me la breguen uns dimoniets del temps –la merda seca-, però en garjoles d’ànima ve el sol a recordar, amniòtic, que al bressol, generats espontanis, fórem verges. Tantost comprès l’indult: a saltar roques! I a petxinar amb sequaços invisibles! I a buscar els mots que antany foren risibles! I tot a fou, fos, foren, fui… Fuita de gas! Em satisfà l’intoxicar-m’hi rels tanoques, imberbitats i veritats de sàvies lloques; el buscar cucs entre els malucs d’algunes soques i l’enfilar-me a tocar el cim d’algun fanal, sagaç. Per no conèixer ja em perdia en liberal, i creia al fons d’erudicions una ironia més fina i àgil, més senyora, més letal. I feia córrer entre la sorra del sorral, entre la colla del jornal de l’ambrosia, una patent d’acolliment amb melodia, que sonava així: Que fresca que està la pedra! Aquí no hi seia ningú! 3. Sobre el cap rondaven mosques que en suors de bicicleta volien sucar (só càntir!) Vaig tancar els ulls i, a les fosques, regalava una goteta per les temples, bellugant-hi algun múscul, com un tic. Rossolava amb parsimònia... I jo jeia, quasi mòmia, com un esperit antic. La gota pessigolleja però jo romanc clavat, faust en la meva faustesa, damunt de l’herba gitat. L’esforç ociós del pedal serpentinejà paisatges per l’amplor de la nineta. Cloure els ulls com a final i endurar el recull d’imatges amb visions de fer l’aleta, de sentir-se el cos atleta i alçurar-se del mortal esperant que es faci vespre. Plàcid, flegmàtic, campal... Espatarrat a la gespa!
4.
És l’aventura del nòmada, que a tot arreu està còmode, que a tot arreu és ca seva, que mai no es dóna treva i va errant, i va corrent, però sempre està content i cada dia es lleva en un lloc diferent.
5.
Lolita 02:57
Son pare la veia petita en un cos de dinamita d’una adolescent angèlica que per dessota és l’hèlix als motors d’uns quants amics. Però ell no podia entendre el créixer, si mateixa (o no mateixa) ella era la princeseta del corral. No podia ser la dona guapa i llesta, la ballesta que es dispara i no la pares ni demà passat. La innocència i la bondat eren furs de confiança. Si ell posava una balança, ella no pesava un cap d’agulla, era gràcil i flotava, succionava el cel en ella per l’orifici de carculla i deixava ben muts (mordassa!) els egregis de bellesa, els que veuen la puresa en un ésser terrenal i se’n fan un ideal, que als museus en diuen peça de museu. Perpetreu un atac al rol de pura, traieu panys de l’armadura (el cinturó de castedat) i amoïneu-la amb propietat. Ella segur que hi disfruta, la conec i no n’hi ha de més puta. Ai, Lolita: Venus i Afrodita! Ai, Lolita, què en faràs de mi?
6.
Ulisses, torna ipso facto! Set anys t’he donat delit i una vida encantadora, servint-te a taula i al llit, fent de puta i de minyona. Sé trucs perquè no et facis vell i et conservis sempre jove. Queda’t i oblida el rampell! Fica’t dintre de la cova! Deixa el món que evoques, sembles un forassenyat! Posa els peus a terra i vejam si hi toques: el que plores és perdut, passat, no ho trobaràs al defora. En l’exuberància de plaers i voluptat, com pot ser que tu refrenis l’ànsia, traspuntant nostàlgia i soledat? Què hi tens al lluny, en la distància? Si res del que dic no et convenç ni et fa oblidar allò que enyores, t’ajudaré al nou començ. (Fins aquí t’he de socórrer!!) Tant si pots trobar un final com si acabes sempre sol: No prenguis mal! Cuida’t molt! No prenguis mal i alça el vol! No prenguis mal, pren alcohol!
7.
Onze d'agost 04:28
S’alçaven tard i esmorzaven tot seguit per córrer a veure els amics, la plaça, els topants i els tocoms, l’àvid descobrir i posar nom al secret d’entorn, als detalls del món. Bastint cabanes al bosc tot el matí, fent com si tot fos jardí de casa, agranaven el mont i condicionaven l’aspror d’aquell seu racó: civilització. Llavors dinaven narrant fets i fatics, mitificant l’esperit, la traça, dels companys: que si aquest és divertit, que si l’altre és animat, i així elogiant tot l’equip, que repetia aplec canviant de tàctica: la tarda era un replec voltant la taula per timbes, trampes, dibuixar, fullejar, ronsejar, cortejar, passejar, maduixar... Devorant el pas del temps, brètols innocents, homes sense barba... I a l’horabaixa jugaven un partit, provant l’entesa i polint la passa, festejant cada gol com una proesa d’heroi i a la fi, suats, més ben preparats, en quietud sopaven. Cos lax, son i abandó... Queda només el vigor per fer de la nit una porta als arcans! Dorm dintre el bosc l’ombra espectral entre el que és fosc i el que és normal. L’ànima que assimiles l’il·luminen els astres Sàpigues que camines flanquejat per nosaltres.
8.
Subterrània 03:25
Fondo, Fabra i Puig, Pàdua, Sant Martí Selva de Mar, Horta, Gornal, Joanic Molí Nou – Ciutat Cooperativa Florida, Ciutadella – Vila Olímpica Les Corts, Marina, Sagrada Família Can Serra, Bon Pastor, Vilapicina Drassanes, Badalona – Pompeu Fabra Magòria – La Campana, Gorg, Vallcarca El Coll – La Teixonera, Santa Eulàlia Maria Cristina, Pubilla Cases Avinguda Carrilet, Rocafort Avinguda Tibidabo, Sant Roc Paral·lel, Penitents, Passeig de Gràcia Poble Sec, Sant Josep, Entença, Navas Plaça Molina, Onze de Setembre Palau Reial, Can Vidalet, Canyelles, Poblenou, Artigues – Sant Adrià Barceloneta, Ildefons Cerdà Rambla Just Oliveras, Camp de l’Arpa Guinardó – Hospital de Sant Pau, Gavarra Zona Universitària, Catalunya, Arc de Triomf , Maragall, Via Júlia Torre Baró – Vallbona, Bac de Roda Roquetes, Singuerlín, La Bonanova Can Boixeres, La Sagrera, Verneda Sant Gervasi, Les Tres Torres, Almeda Fontana, Besòs Mar, Sant Ildefons Lesseps, Europa Fira, Vall del Bronx Torrassa, Glòries, Cornellà – Riera La Pau, Plaça de Sants, Trinitat Vella Virrei Amat, Besòs, Casa de l’Aigua Alfons Desè, Jaume Primer, Valldaura Cornellà Centre, Sant Pau – Dos de Maig Hospital Clínic, Universitat Can Peixauet, Espanya, Tetuan Mercat Nou, Muntaner, Sant Boi, Encants Provença, Sant Antoni, Tarragona Sants Estació, Badal, Urquinaona Girona, Llucmajor, Liceu, Llacuna Llefià, Trinitat Nova, Pep Ventura Santa Coloma, Can Cuiàs, Mundet Reina Elisenda, Can Zam, El Putxet Urgell, Congrés, Hostafrancs, El Carmel Baró de Viver, Gràcia, Sant Andreu Plaça del Centre, Collblanc, Verdaguer Montbau, Torras i Bages, Bogatell Clot, El Maresme – Fòrum, Diagonal Bellvitge, La Salut, Monumental
9.
L’amor és un peix fent bombolles al bassal. L’amor, tanmateix, pot ser un goig o pot ser un pal. Si tens ganxo t’escau, de retruc, ser clavat en un ham com un cuc, i si et fies de la loteria fot-li mà a la piscifactoria. L’amor és un peix riu amunt i riu avall. L’amor, tanmateix, és coixí i és cop de mall. Si m’estimes, no puc fer-hi res, si m’odies, això no em fa el pes. Nena, anem junts a la Boqueria i fem l’amor dins la peixateria! L’amor és un peix! L’amor és un peix que cueja i perd el cap. L’amor, tanmateix, ve en safata i congelat. Si em demanes que te’l deixi net, amb les sobres pots fer-te un suquet. I és que veig que enterrar la sardina s’utilitza per treure’s l’espina. L’amor és un peix que si et pesca et deixa fresc. L’amor, tanmateix, pot ser un rotllo japonès. La cigala ja es posa al turbot i embolica, que fa papillot. Ai, donzella, sens tu no podria viure la vida amb tanta alegria! L’amor és un peix!

about

Josep Pedrals: veu principal, segona veu a “L’aventura del nòmada”,
veu compartida a “Calipso facto”, clarinet

Roger Puig: guitarra elèctrica, acústica i espanyola, veu principal a
“L’aventura del nòmada”, veu compartida a “Calipso facto”, cors

Albert Sagrera: baix elèctric, cors

Esteve Plantada: teclats, pianos, cors

Marc Torrent: bateria, cors

Totes les lletres són de Josep Pedrals
excepte “L’amor és un peix”, que és d’Els Nens Eutròfics

Tota la música és d’Els Nens Eutròfics
excepte “L’amor és un peix”, que és una versió de “Love is in the air”
escrita per George Young i Harry Vanda (1977)

credits

released May 26, 2013

Gravat per Albert Sagrera, Oriol Farran (Estupendu) i Marc Torrent

Mesclat per Jordi Brugués

Masteritzat per Yves Roussel

Producció executiva: Francesc Burgos (La Casa Calba Ed.)

Disseny gràfic i il·lustracions de Marc Torrent
www.marctorrent.com

Contacte i contractació:
www.lacasacalba.org
contractacio@lacasacalba.org

license

all rights reserved

tags

about

Els Nens Eutròfics Barcelona, Spain

contact / help

Contact Els Nens Eutròfics

Report this album or account

If you like Els Nens Eutròfics, you may also like: